miércoles, 31 de enero de 2018
lunes, 29 de enero de 2018
La qüestió del vincle (I)
La necessitat del nadó d'estar proper a la seva mare, de ser bressolat en braços, protegit i cuidat ha estat estudiada també científicament. Va ser el psiquiatre anglès John Bowlby qui va proposar, a mitjans del segle passat, l'anomenada Teoria del Vincle. El vincle és un llaç afectiu fort i durador que s'estableix entre el nen i la persona més propera a ell, generalment la mare. El vincle és el lligam que es forma amb aquella persona que aporta seguretat, consol i protecció; aquella persona la proximitat, comunicació o contacte de la qual permet recuperar la seguretat perduda en els moments d'indefensió i a qui es recorre quan ens sentim amenaçats.
El vincle té una funció adaptativa que facilita la supervivència pel fet de mantenir el nadó a prop de l'adult mentre no és autònom. Fruit d'aquest tipus d'interacció sensible, el nadó desenvoluparà sistemes de regulació de l'estrès interns. Des de la teoria del vincle es manté que una sòlida base afectiva durant la infància possibilita el fet d'obrir-se al món físic i social amb seguretat i confiança, actuant com a facilitadora d'una adequada evolució biosocial, cognitiva i psicosocial. La teoria del vincle és una de les aportacions de major impacte i rellevància de la psicologia del segle passat.
El vincle té una funció adaptativa que facilita la supervivència pel fet de mantenir el nadó a prop de l'adult mentre no és autònom. Fruit d'aquest tipus d'interacció sensible, el nadó desenvoluparà sistemes de regulació de l'estrès interns. Des de la teoria del vincle es manté que una sòlida base afectiva durant la infància possibilita el fet d'obrir-se al món físic i social amb seguretat i confiança, actuant com a facilitadora d'una adequada evolució biosocial, cognitiva i psicosocial. La teoria del vincle és una de les aportacions de major impacte i rellevància de la psicologia del segle passat.
viernes, 26 de enero de 2018
jueves, 25 de enero de 2018
Suscribirse a:
Entradas (Atom)