Entenem com un denominador
comú de totes les mirades crítiques en relació als sistemes educatius dominants
el fet fiar-se de la naturalesa del nen, de confiar plenament en ell en lloc de
dubtar d'ell, d'acceptar-lo incondicionalment en lloc de qüestionar-lo, d’afirmar-lo en lloc
de negar-lo, de deixar-li la iniciativa en lloc d'apostar per l'intervencionisme
arbitrari, d’acompanyar-lo en el seu camí en lloc de dissenyar-li la ruta.
