Padres estables, hijos estables: Educació: Mirades crítiques (II)

domingo, 25 de noviembre de 2018

Educació: Mirades crítiques (II)

Entenem com un denominador comú de totes les mirades crítiques en relació als sistemes educatius dominants el fet fiar-se de la naturalesa del nen, de confiar plenament en ell en lloc de dubtar d'ell, d'acceptar-lo incondicionalment en lloc de qüestionar-lo, d’afirmar-lo en lloc de negar-lo, de deixar-li la iniciativa en lloc d'apostar per l'intervencionisme arbitrari, d’acompanyar-lo en el seu camí en lloc de dissenyar-li la ruta.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Presentació del blog

Els nens són éssers meravellosos. Plens de vida i entusiasme, juganers incansables, espontanis, naturals, autèntics, curiosos, riallers, sensibles, amb una tendència natural a l'expansió i una impressionant capacitat d'aprenentatge.

Perquè la seva alegria de viure i el seu immens potencial es puguin manifestar plenament, cal que gaudeixin d'entorns que confiïn en ells de manera incondicional, que els respectin, que els validin, que els entenguin, que els ajudin, que els consolin, que els escoltin, que els acompanyin, que els abracin.....

Per contra, quan l'atmosfera en la que viuen està presidida per normes, codis, pautes, esquemes, etc., que són aliens als seus interessos reals, s'estan creant les condicions perquè es doni una desconnexió de les seves expressions genuïnes, de la seva pròpia condició, de la seva identitat, de la seva naturalesa.

Malauradament, això últim és el que observem que passa molt sovint, i a més, de forma gairebé imperceptible, sense adonar-nos-en, la qual cosa porta associada conseqüències devastadores.

Entenem com urgent canviar la mirada que habitualment predomina sobre els nostres infants per poder proporcionar-los les condicions que permeten que la vida es manifesti en tota la seva plenitud i bellesa.

Tota la informació proporcionada en aquest blog té, com a objectiu últim, la intenció de contribuir a aquesta fita.

Presentació personal

Sóc llicenciat en Psicologia, especialitat clínica. La meva idea ha estat sempre anar elaborant un model de canvi sota els criteris de pragmatisme i eficiència. En aquesta tasca he incorporat fonaments teòrics i tècniques provinents dels models tradicionals, com el conductual, el cognitiu, l’humanista, el sistèmic i el psicodinàmic i també d’aportacions més recents que han anat introduint importants modificacions en l’enfocament del canvi, com ara la Teràpia d’Acceptació i Compromís, la Teràpia d’Activació Conductual, la DBT de Marsha Linehan, Mindfulness, la Psicologia Positiva, la Teràpia d’Esquemes de Jeffrey Young i la Teràpia Sensoriomotriu de Pat Ogden. Vull fer aquí, a més, una menció explícita i donar un agraïment molt especial a un seguit d’autors que han estat per a mi d’especial importància per entendre les coses com ara les entenc i ser on ara sóc. Faig referència a Fernando García de Haro, Elkhonon Goldberg, Gabor Maté, Vicente Simón, Wilhelm Reich, Erich Fromm, Francisco J. Rubia, Marino Pérez, Antonio Damasio, Jeffrey Schwartz, Michael Gazzaniga, Susan Nolen-Hoeksema, Stephen W. Porges, Bessel van der Kolk, Claudio Naranjo, Norberto Levy i Peter Levine. A tot ells, gràcies de nou, i el camí continua............