"CALMARSE DESDE EL CUERPO" és un document que té per objectiu proporcionar recursos corporals eficients a l'abast de tothom per mantenir-se en un estat de calma, pau i serenor.

Treballar des del cos és una excel·lent manera, ràpida i eficient, de poder
regular-nos.

El document té una extensió de 30 pàgines.

Incorpora gràfics i figures per facilitar la comprensió del text i la realització de les pràctiques.

Està redactat en castellà.


INDEX:
El cuerpo al habla
Conciencia corporal
Estados de activación
Prácticas
1 .-  Saliva fluida
2 .-  Sacudirse
3 .-  Descargas involuntarias
4 .-  Orbicularis oris
5 .-  Conciencia caja torácica
6 .-  Push abdominal
7 .-  Feedback facial
8 .-  Respiración  4  – 7 –  8
9 .-  Posturas de Peter Levine
10.- Estimulación bilateral
Algunos pequeños gestos
Algunas citas

Difonc aquest material per Internet.

El seu preu és de 15 €.

Si el voleu rebre m’ho podeu comunicar a l'e-mail: fjfllb@gmail.com

Us enviaré el material com un document PDF adjunt,  junt amb el nº de compte on fer l’ingrés.

Salutacions

Compte amb les màscares

Dr. Karmelo Bizkarra

Mascarillas, respiración y Salud

MASCARILLA, sólo si es obligatorio. 

La Dra Natalia Prego Cancelo responde

Això no ho escoltareu al telenoticies.

Salvem als nens (II)

Entrevista al Dr. Rashid A. Buttar.
Si estàs d'acord, fes-ne difusió!!

Fluir

Salvem els nens (I)

Francesc J. Fossas

Porpostes de Maria Montessori

Fem-ho per tots

Educant per l'emancipació (V)

Líquid amniòtic o brou verinós?

Francesc J. Fossas

Invitacions

Xerrada a la UPC

Curs GESTIÓ PERSONAL

Hola a tots/es!
Comencem 2020 i una nova edició del curs de Gestió Personal que fem al Guinardó.
Aquest trimestre les dates proposades són:
Data inici: Dimarts 21 – Gener - 2020
Data finalització: Dimarts 10 – Març- 2020
Durada: 8 sessions de 1 h. 30 min. Total: 12 hores
Les sessions són cada dimarts de 19, 15 h a 20, 45 h.
Matrícula: 45 €
Lloc: Coworking Guinardó. C/ Garrotxa 25 – 27. 08041 BCN
(A 5 minuts de Metro L4 i L5 “Maragall”)


PROGRAMA
Pensar la vida o viure la vida?
Què en podem esperar de l’acceptació?
Qüestions pràctiques que poden facilitar el canvi.


Algunes de les qüestions que ens plantegem són:
Com condiciona l’experiència la mirada que tenim de nosaltres mateixos?
Què hi ha de propi i què hi ha d’après en la manera de veure’ns i viure’ns?
Ens podem obrir a mirades alternatives?
Quin és el pes del pensament i el llenguatge en la nostra experiència?
Quines diferències hi ha entre pensar la vida i viure la vida?
Què es vol dir quan es parla d’anar més enllà del pensament?
On rau el poder de l’acceptació?
Podem entendre l’acceptació com un factor anti-estrès i protector del sofriment?
A quins nivells diferents pot actuar l’acceptació?
Els canvis que fem, són sempre un procés?
Què ens pot ajudar a crear condicions per facilitar el canvi?

Nota: si esteu interessats en assistir, s'agraeix notificació prèvia a fjfllb@gmail.com, a fi de poder facilitar el material dels continguts del curs.

Compte a Instagram

He obert un compte a Instagram

Simplement, vivint

Al costat de la vida

La importància dels primers anys (IV)

Contacte

La nana del nano

A Claudio Naranjo, in memoriam

Gracias por todo, Claudio

Desactivació (III)

Paul Collier -  Slow down

La importància dels primers anys (III)

Ambient invalidant (II)

Memoria implícita i vivències primerenques

A propòsit de la memòria implícita i la importància de les experiències primerenques reproduim les següents paraules del Dr. Gabor Maté:

"Hay una manera significativa en la que las experiencias tempranas moldean el comportamiento adulto. Incluso y especialmente aquellas experiencias tempranas de las que no hay ningún recuerdo.

Resulta que hay dos tipos de memoria. Existe una memoria explícita que se da cuando se pueden recordar hechos, detalles, episodios, circunstancias.

Pero la estructura cerebral llamada hipocampo, que es la que codifica el recuerdo,  ni siquiera comienza a desarrollarse plenamente hasta el año y medio y no está completamente desarrollado hasta mucho después. Por esa razón casi nadie tiene ningún recuerdo anterior a los 18 meses.

Pero hay otro tipo de memoria llamada memoria implícita que es, de hecho, una memoria emocional, en la que el impacto emocional y la interpretación que el niño hace de esas experiencias emocionales se fijan en el cerebro en forma de circuitos nerviosos listos para dispararse sin un recuerdo específico.           

Por dar un ejemplo, las personas que son adoptadas tienen muy a menudo un sentimiento permanente de rechazo. No pueden recordar la adopción. No pueden recordar la separación de la madre biológica porque no hay nada ahí con que recordar. Pero la memoria emocional de separación y rechazo está profundamente grabada en sus cerebros. Por lo tanto, son mucho más propensos a experimentar una sensación de rechazo y un gran trastorno emocional cuando perciben que son rechazados por otras personas.

Esto no es exclusivo de quienes son adoptados, pero es particularmente fuerte en ellos debido a esta función de la memoria implícita.

Las personas que son adictas, según todas las investigaciones y mi experiencia, prácticamente todos los adictos extremos sufrieron considerables abusos de niños o padecieron severas pérdidas emocionales. Sus memorias emocionales o implícitas son las de un mundo que no es seguro y que no ayuda, con cuidadores en quienes no se podía confiar y relaciones que no son lo bastante seguras como para abrirse y volverse vulnerables. Por ello sus respuestas tienden a ser mantenerse separados de relaciones realmente íntimas, no confiar en cuidadores, médicos  y otras personas que están tratando de ayudarlos y, generalmente, ver el mundo como un lugar inseguro. 

Y ésa es estrictamente una función de la memoria implícita, la cual a veces tiene que ver con incidentes que ni siquiera recuerdan".

Educant per l'emancipació (IV)

Educant per a l'emancipació (III)

Educant per a l'emancipació (II)

Ambient invalidant (I)

Wilhelm Reich. Escucha, pequeño hombrecito. 

Els nens són savis (IV)

Desactivació (II)

Airstream - Electra

En el fons tot està bé (I)

Els nens són savis (III)

Desactivació (I)

La música és un estímul molt poderós. 

Ella té la capacitat d’ajudar-nos a canviar els nostres estats interns.                                 

Una música determinada, en un moment determinat, pot ajudar-nos a desactivar-nos i a tornar a la zona d’activació fisiològica òptima. 

Bernward Koch - Anthem

Els nens són savis (II)

Alta sensibilitat (I)

El Niño Altamente Sensible con Dr. Ted Zeff

Educant per a la emancipació (I)

Propera activitat

Entrevista a Claudio Naranjo

Cómo curar las heridas de la infancia

Els nens són savis (I)

Heus aquí un nen jugant. 

Plenament atent al que fa, 

centrat per complert en el moment present, 

amb plena acceptació. 

Està doncs fent mindfulness, 

Potser doncs, 

més que ensenyar-los a ells a fer mindfulness, 

podem aprendre'n nosaltres, o reaprendre'n, 

observant-los.

Educació: Mirades crítiques (II)

Entenem com un denominador comú de totes les mirades crítiques en relació als sistemes educatius dominants el fet fiar-se de la naturalesa del nen, de confiar plenament en ell en lloc de dubtar d'ell, d'acceptar-lo incondicionalment  en lloc de qüestionar-lo, d’afirmar-lo en lloc de negar-lo, de deixar-li la iniciativa en lloc d'apostar per l'intervencionisme arbitrari, d’acompanyar-lo en el seu camí en lloc de dissenyar-li la ruta.

Educació: Mirades crítiques (I)

En societats estructurades a partir de sistemes jeràrquics de poder, que són la immensa majoria, seria ingenu pensar que les elits, aquells que ostenten el poder, estaran per la feina de proposar sistemes educatius que fomentin el desenvolupament de ciutadans lliures, autònoms i emancipats. Els seus interessos s'oposen frontalment al que proposava el naturalista i filòsof anglès Herbert Spencer al segle XIX, quan deia: "L'objecte de l'educació és formar éssers aptes per a governar-se a si mateixos, i no per ser governats pels altres".

Propera activitat

https://www.upc.edu/esports/activitats/salut/xerrades

Mirades (XVII)

La qüestió del vincle (IV)

Sent, òbviament, el vincle segur el tipus de vincle més desitjable, s'ha intentat determinar quines característiques o factors es troben en la seva base. En aquest sentit s'ha proposat que l'origen d'aquest tipus de vincle es troba en l'èxit de la interacció entre cuidadors i nen, en la intimitat aconseguida, en la disponibilitat i accessibilitat dels cuidadors, en la resposta ràpida, afectiva i eficaç a les demandes del nen i en la coherència de les relacions. S'entén que és d’aquesta manera com els nens aprenen a sentir-se segurs i estimats, a saber-se valuosos i a confiar en els altres. Més en concret, s'han descrit com a característiques de les mares que proporcionen aquest vincle segur:

• Ser cooperadores i respectar la autonomia del nen.

• Acceptar de bon grat tenir-ne cura i manifestar plaer en aquesta activitat.

• Ser sensibles i estar atentes i adaptar-se a les necessitats del nadó.

• Romandre accessibles estant sempre pendents del nen.

Per a la psicòloga Mary Ainsworth, una de les figures pioneres i centrals en l'estudi del vincle, "l'aspecte més important de la conducta materna comunament associat amb la dimensió seguretat - inseguretat del vincle, que es manifesta de diferents maneres i en diferents situacions, és la sensibilitat materna davant els senyals i comunicacions del nadó".

Per sensibilitat parental s'entén la percepció consistent dels missatges del nadó, una interpretació precisa d'aquests missatges i una resposta contingent i apropiada als mateixos, el que promou interaccions sincròniques, oportunes i profitoses.

En la nostra opinió, un aspecte clau que proporciona el vincle segur rau en el fet de no interferir en la manifestació de la pròpia naturalesa del nen. El nen és validat i acceptat incondicionalment, i no és qüestionada la seva forma genuïna de ser. D'aquesta manera, sense la intromissió de codis arbitraris, se l'acompanya en el seu procés de maduració. Si tot va bé, el flux vital no s'interromp, la força vital no és bloquejada, la naturalesa del nen no s'invalida.

El camí cap el desenvolupament del seu màxim potencial es troba lliure d’obstacles.

D'ambients que ajuden

El "verdader self" i el "fals self" són conceptes creats pel pediatra i psiquiatra anglès Donald Winnicott per conceptualitzar dos desenvolupaments possibles del nadó. Es relacionen amb la possibilitat del nadó de tenir una vivència autèntica gràcies a l'adaptació que l'ambient pot fer a les seves necessitats o l'opció problemàtica en que és el nadó qui s'ha d'adaptar a l'ambient tenint en compte que aquest no ho fa amb ell, generant així una vida reactiva i no espontània. 

L'origen del self verdader és el gest espontani del nen reflectit per la seva mare mentre que el fals self, sempre reactiu, tindrà el seu origen en la relació d'acatament al gest de la mare, sobretot si aquest és imprevisible. 

Quan en el marc dels intercanvis primerencs els interessos i necessitats del cuidador predominen sistemàticament sobre els del cuidat, aquest, en la situació de dependència vital en la que es troba, no té més remei que adaptar-s’hi. El cost de la factura que es paga per això és caríssima: la desconnexió amb un mateix.

Cada necessitat real de l’infant no atesa  o cada negació injusta va en la línia de la seva invalidació. I de la invalidació es pot passar a l’auto-invalidació, que és segons la psicòloga Marsha Linehan, l'adopció o assumpció com a pròpies de les característiques d'un entorn invalidant.

El concepte de mare suficientment bona, elaborat també per Winnicott a la dècada dels cinquanta del segle passat, és un dels punts forts de la seva teoria. Amb aquesta expressió descriu a la mare comuna i corrent, capaç d'acomodar-se a les necessitats del nadó. És la mare que satisfà les necessitats elementals del nadó en el seu estat de dependència absoluta. Una mare que té una capacitat de realitzar una adaptació activa, viva i sensible a les necessitats del seu fill; una mare dedicada a la criança del seu fill. La mare que falla d'una manera fiable; no de manera caòtica.

Mirades (XVI)

Mirades (XV)

Mirades (XIV)

La qüestió del vincle (III)

Mirades (XIII)

Resiliència. Boris Cyrulnik

Boris Cyrulnik és un referent en el tema de la resiliència. En aquesta entrevista en comenta alguns dels aspectes claus.

"… la mayoría de las veces hay que llegar a la catástrofe para crear otra manera de vida".

Boris Cyrulnik